Manifestació a Barcelona. Dissabte 27/10 a les 18:00 hores.

Per l'educació pública cap retallada.

Convoca: Marc Unitari de la Comunitat Educativa MUCE.

Dissabte 27 d'octubre a les 18 hores.

Plaça Urquinaona, Barcelona.

Us esperem!

Amb l’excusa de la crisi, el Sr. Wert ha canviat les normes del joc i ha decretat que les persones substitutes del professorat no arribarien als centres fins passats 10 dies lectius (gairebé 15 dies, en realitat), el que hi altera significativament l’activitat planificada i hi dificulta donar una atenció adequada a l’alumnat, en provocar que la resta de professorat deixi de fer les activitats previstes (reforç, desdoblaments, reunions, etc.) per cobrir aquestes substitucions.

A més, per si no n’hi havia prou que la Sra. Rigau fos tan obedient a l’hora d’aplicar aquestes mesures que venien de Madrid, ara se n’ha tret de la màniga una de nova, que obliga mestres i professors/es a treballar en unes condicions totalment indignes i que repercuteixen molt
negativament en el dia a dia als centres. Així, en lloc de fer un contracte als substituts/tes per les mateixes hores i el mateix salari que el professor/a a qui substitueixen, se’ls
fa un contracte per un 15 % menys d’hores i un 15% menys de salari. Un fet que implica que persones amb la mateixa feina i mateixa titulació estiguin cobrant quantitats
molt diferents i que el professorat substitut no pugui assumir totes les tasques que feia la persona substituïda, ja que la seva jornada és més curta, amb la conseqüència que, o bé aquestes tasques es queden sense fer o bé les ha d’assumir la resta del professorat.

Finalment, en uns moments en què la pobresa infantil se situa en un 25 %, es neguen beques de menjador i de llibres de text a molts infants i es redueixen tant les subvencions a les AMPA com els diners per al funcionament dels centres. Alhora, s’augmenta el cost del material escolar; es retallen els programes de qualificació professional, les escoles de música, els serveis educatius i les cuidadores i auxiliars per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, s’introdueix una taxa per al jovent que vol estudiar FP i la Universitat queda cada cop més lluny de la gent amb
pocs recursos econòmics. Cal repetir que totes aquestes mesures, a més de ser totalment injustes, no resolen els problemes de l’escola sinó que els agreugen. Recauen sobre els sectors més desafavorits i no serveixen per sortir de la crisi.

El diner públic ha de servir per consolidar una educació pública i de qualitat i no pas per rescatar els bancs.

Us esperem!